Ja torno a ser aqui, pero avui os parlare sobre el merengue un ball tradicional de la República Dominicana.
Com ja he dit avans el merengue és un ball de la República Dominicana d'ascendència africana. Els seus instruments clau en el ritme són la tambora i el guayo, i la majoria de lletres es basen en l'equívoc i en el joc eròtic, sovint amb un punt de masclisme.
Existeixen diverses versions sobre el seu naixement: hi ha qui troba les seues arrels en ritmes com ara la tumba, la calenda i la chica, i hi ha qui el relaciona amb la mangulina, l'upa havanera, la dansa portorriquenya, o la llegenda d'un heroi ferit durant una batalla.
Durant el segle XIX se'l considerà un ball d'origen demoníac i, a començament del segle XX, un grup de músics estableix la seua estructura bàsica Als anys 70, Wifrido Vargas hi imprimeix un ritme enèrgic i sincopat, però no és fins al final dels 80, amb la irrupció de Juan Luis Guerra, que assoleix projecció internacional.
Durant els 90, el gènere ha arribat a una gran diversificació, tant a nivell temàtic com d'instrumentalització: s'ha enriquit amb influències del pop, del rock i d'alguns ritmes africans, i ha connectat amb el denominat rap llatí.
Actualment es compon en un 4/4 i es balla més lentament sobre dos malucs. Rítmicament, és similar a la marxa, amb tempos pràcticament idèntics a la marchinha brasilera, i la seua base harmònica és molt similar a la d'altres músiques tradicionals de les illes properes de Cuba i Puerto Rico.
Es poden distingir tres modalitats de merengue: la tradicional, la metropolitana i la que sorgeix en combinar-se amb el son (merengue-son).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada