El següent ball del que us parlare es el Tango.
És considerat el ball i la música més internacional de l'Argentina i l'Uruguai mundialment associat a la passió i a l'amor.
El tango sorgeix dels suburbis de les ciutats de Buenos Aires i Montevideo a finals del segle XIX, en mig d'un ambient en el qual la ciutat argentina es transformava en una gran metròpolis a causa de la immigració i el progrés econòmic.
Al començament, les cançons eren únicament instrumentals, tocades amb guitarra, violí, clarinet, "organito" (típic en la música d'eixa època a l'Argentina) i flauta, i les parelles ballaven entrellaçades.
En els seus primers anys, es tocava i ballava en prostíbuls i, per aquesta raó, moltes de les primeres lletres, quan hi tenien, eren vulgars i grotesques. Els grans poetes d'aquesta música, amb lletres que evoquen a l'amor que no va poder ser i el raval que ja no és el mateix, entrarien en escena a partir de la segona dècada del segle XX.
D'entre el gran nombre d'autors d'aquesta disciplina, cal destacar a més de Carlos Gardel, Roberto Firpo, Roberto "Polaco" Goyeneche, Domingo Rey, Edmundo Rivero i Juan de Dios Filiberto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada